jueves, 7 de noviembre de 2013

tan difícil és entendre

tan difícil és entendre
que no suporti la vostra cultura única
la vostra excloent manera d'entendre nacions
la incapacitat de fer el que prometeu
la neciesa de no acomplir contractes i bravejar-ho
la incomprensió dels punts intermedis
l'absurditat de dur les coses al tot o res
per apropiar-vos del vostre tot
i deixar-nos el res nostre de cada dia

tan difícil és entendre
que no suporti l'obligació de parlar la vostra llengua
i el que seria joia en feu objecte de dominació
mentre menysteniu i insulteu la meva de llengua

tan difícil és entendre que no suporti
la fatxenderia de creure-us superiors a tot
sense demostrar mai no res
que no suporti que m'insulteu per ser el que sóc
des de la vostra superioritat falsa

tan difícil és entendre
que no us suporti aquesta cultura secular
de conqueridors que expulsa i crema pobles aliens
que confon espoli amb solidaritat i ho feu sagrat
sou un exercit de panxa-contents que m'empobriu la terra
penseu que la llei és justícia només perquè us convé
aquella llei que no feu sorgir de la voluntat del poble
i que menysprea la voluntat dels pobles
tan difícil és entendre
que no suporti que ens enganyeu les xifres
com si sabéssiu comptar
com si no hi fóssim darrera dels números
com si no hi hagués l'esforç de famílies senceres
que empobriu en benefici vostre

tan difícil és entendre
que no suporti com perdoneu els vostres lladres
i com els torneu a fer déus una i una altra vegada
tan difícil és entendre
que no suporti que convisqueu amb el feixisme
com si fos una petita molèstia
aquell feixisme que ens va matar avis i torturar pares
i que encara el negueu als vorals de les carreteres
tan difícil és entendre
que no us suporti divertint-vos martiritzar braus
i del sadisme en feu cultura
i hi llenceu els diners que haurien de fer escoles
tan difícil és entendre
que no suporti aquesta vostra festa de cacics
que foragita la gent de les terres
que esguerreu generacions de famílies
i els empenyeu a esclavitzar-se al nord
una i una altra vegada
cacics beneïts per religions que els secularitzen
incapaços de repartir la terra
mentre aquesta perd vida

tan difícil és entendre
tan difícil és entendre'm
tan difícil és entendre'ns
per què ens voleu si no ens enteneu?
per què ens voleu si no ens voleu?



martes, 5 de noviembre de 2013

sobreviure't

de sobreviure’t també és dur
desfer-me de la culpa

pregunto al món
mil i una vegades

          - hagués pogut ser diferent?

de tant en tant
respon el món

          - hagués pogut ser pitjor

dubto la resposta màgica
refaig la història a pams                       
en reescric altres versions
com si posseís poder
com si la reversibilitat
fos possible per desitjada
i torno a preguntar al món

- hagués pogut ser diferent?

I el món s'impacienta i diu

            - hagués pogut ser pitjor abans
               ara el que no fou ja no serà

les versions s’esvaeixen
com el despertar del somni
visc un confortable instant
que dura mentre el dubte
no torna a cremar l'ara
 
de sobreviure’t també és dur
desfer-me de la culpa

lunes, 28 de octubre de 2013

tardors

I
anar d'un indret a l'altre
a seixanta illes per hora
la ciutat s'escola per cames
amb la presa de qui fa tard
sense intenció d'anar enlloc
la hiperactiva desídia avorrida
que enveja la vida de pedres
fugint-te de tu mateix
d'aquella tristor que esdevenia
la maleïda religió diària
i l'única litúrgia de plany
amb silenci dallant l'ànima

II
tornes a la quietud
obres i tanques ulls
respires suau
comptes suors
que llisquen avall
sents brins d'aire
a la pell nua
cap activitat
només pensament
tan secret com fals
a recer de silencis
fugint consols
fent-te màrtir

III
en no ser-hi et ploro
en no sentir-te t'enyoro
perdut resto en no saber-te
tot ho ets tu i res també

viernes, 18 de octubre de 2013

resurrecció

aplegar-te les molècules
que et formaven
buscar-les per l'immens
una a una destriar teves d'alienes
composar el trencaclosques infinit
amb un esforç ingent
induir-te energia i moure't
i refer la meravellosa imperfecció
que eres
i tornar-te a viure
ni que sigui un sol petó

jueves, 10 de octubre de 2013

lluny no et sé estimar

en no ser-hi
no et sé veure absent
el perfum no t'evoca
les carícies m’esgarrapen
cap silenci explica les teves mudeses
i s’amorteix la passió de viure't

lluny no et ser estimar

en no ser-hi
s’encenen totes les pors i els dubtes
la vida s’alenteix insensible
les velles ferides llagrimegen sang nova
no sé respirar l’aire pur
el que no és enrarit de tu

en no ser-hi
sóc la por de no sentir-te
no em calen ulls que no et veuen
i repudio el cos si no et pertany
no et sé estimar de lluny

miércoles, 2 de octubre de 2013

dol

en els esboirats dies evoco
la pèrdua irreversible
i ploro la foscor plena
de carícies d'absència nues
el teu cos tendre i cobejat
estellat entre les pedres
d'escullera que esbudella
des d'on omple de sang el mar

no hi ha prou cel per contenir-te
ni prou dolor per homenatjar-te


provisional

haver-me de fer a diari
amb la pell llisa de vida
que imita el còdol de torrent
tot passa massa de pressa
el present se’m perd a raig
com si el vulgues prendre
amb dits de fum

ja fa massa anys
que no en tinc trenta
i cada vegada m’espanta més
la provisionalitat
aquells destins itinerants
on perdo trossos de mi
i m’esquerda el caràcter
i m’agreix el regal de vida
tot es diferent avui
l’ahir mai no serveix

cerco traces de rutina
que m’afermin infal·lible
enmig del miratge

donaria vida per la vida certa
previsible a cada pas
de seguretat servada
i emocions arrecerades
segueixo condemnat a mantenir
l’alerta de vigília eterna
amb taciturnitat obligada
a cau de llunes noves
com quan érem salvatges