Menorca

s'envola l'ocell de cer
mar enllà vers
horitzons nous
destins atrevits

només és viu
si trenca rutines
a milers de peus
per sobre dels caps
la llibertat és destí
i la cançó silenci
per no destorbar

respiro

respiro i respiro constant
amb una cadència inconscient
com quan batego
com quan paeixo o excreto
un automatisme primitiu vegetatiu
em mena en el temps enllà
així em passa la biologia i la vida

només entretinc els moments compartits
és llavors que desperto els sentits
els poso a treballar exigent
no permetré que tornin a perdre't
no els deixaré que tornin a trair-me

sobre la mort

I

potser no es mor de silencis
potser no es viu de paraules

la primera mort son els records que fugen
potser en plorar gemega un somriure
potser és una sensació a mitges
de qualsevol record de passes passejades

II

més enllà dels silencis
on la solitud crema la pell aspre

III

totes les coses que passen certes

i crèiem de companyia eterna
la mort les calla agrament 
de vives eren imprescindibles
la mort les fa prematurament absurdes

IV

de voler ser etern
ni que sigui per sobreviure dos instants
després de la mort

i trobar-te allà on sigui que no hi ets

un bri de consciència

més enllà de la vida

per una disculpa i un petó

captaires

no soc gaire diferent
dels captaires
el d'avui
fins i tot
vestia més elegant que jo

visc aquest punt de vida
on ser a un costat o a l'altre
va de dècimes de segon
una "foto finish" diligent
t'acaba decidint el futur
el passat ja no compta
només és memòria teva
esbiaixada i feble
cada vegada més feble

desig roig

un cel roig de sang
es caragola a l'horitzó de llevant
ens espanta i meravella
una pluja eixuta ens lleva
tu i jo a recer de cambra
ens fem un petó d'ambre

tenim temps de desig lent

cobegem el temps de goig brut

de roja bandera i maldestra manera

de quan els llibres eren futur

i calia salvar ànimes de pedra
teníem temps desig lent

et duc un cafè a la teva mida

parat a la tauleta atapeïda
a fora el cel s'agrisa
flassada de llana ens abriga
ens estimem a recer seu

tindrem temps de desig lent

estol

he somiat
que un estol d'ocells
eixordava un horitzó
de roig encès
he despertat viu
tremolant suors fredes
no hi havia ni vol ni ocells
ni color ni paisatge
el silenci era aspre
i la tremolor greu

biblioteca

presumies de tenir
una de les biblioteques
més complertes de la comarca
i no era per menys

lleixes i lleixes amb llibres polsosos
vitrines vuitcentistes
amb pany de claus
que no sabies on paraven
una nissaga de sàvies herències
que et recorria la genealogia
malendreçats per temes
o per autors o per colors
la majoria ni t'has mirat
alguns els vas repassar de jove
només de biaix
uns quants els vas llegir de fit a fit
i molt pocs

te'ls vas estudiar amb frisança

perquè t'hi anava la carrera

ara Internet té tots els llibres
trobar-los és instantani
el teu tresor decau
com les accions de Kodak
a la borsa de Nova York

si et serveix de consol

les biblioteques públiques

ara són refugis climàtics

per canícules d'estiu

no fa gaire mesos hi deixaven 

més pel·lícules que llibres

ara totes són a Filmin o Netflix