tel

rau un tel entre nosaltres

deforma imatges de desig

enyora futurs lloats

manlleva carícies alienes

acarona les pròpies de furtives

vessen engelosits riures

diverteixen silencis agres

simbolitzem èpiques bregues

potser només rauen paraules

i el silenci és la llar del desamor

impossible

et mentiria silencis si pogués dir-me teu

em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta

espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
t’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts
les pells apelfarien molses

les paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts
llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis

en no ser teu

en no ser meva
ens sabem que no som nostres

amb tu

amb tu tot hi era, tot ho tenia i res no sobrava

i la paraula parlava i el silenci escoltava

amb tu el dia arribava quan l'ahir marxava

i la son descansava i la vigília vivia

amb tu la llenya vessava el caliu de la casa

i l'aigua refrescava les suors cansades

amb tu les flors esperançaven fruits

la terra era la llar dels possibles

amb tu l'art era dia i la nit era passió

i el camí era el millor dels viatges

i s'hi va trobar bé.

i s'hi va trobar bé
tant que va voler passar-hi la nit
la hi va passar i li agradà
va pensar de passar-hi totes les nits
les hi va passar
i s'hi va trobar bé
tant que va voler de passar-hi el dia

l'hi va passar i li agradà

va pensar de passar-hi tots els dies
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les hores
i després va passar-hi els minuts
i després va passar-hi els segons
i s'hi va trobar bé
després va provar amb la història
i hi va passar el naixement
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi tots els naixements
s'ho va fer venir bé per passar-los
i s'hi va trobar bé
va pensar de passar-hi la infància
i la hi va passar
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les infàncies
totes?
sí totes i les hi va passar
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les adolescències
i després va passar-hi les joventuts
i després va passar-hi les adulteses

i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi la vellesa
li feia basarda però hi gosà i la hi passà
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les velleses
i va passar per totes les experiències del món
de tots els mons
i s'hi va trobar bé
llavors pensà de passar-hi la mort
però no s'hi va trobar preparat
ho va deixar aquí sense més

i s'hi va trobar bé

mira i quan et mira

mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
una subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens i fort i savi i segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net

sense sostre

enlluerna un fred esfereïdor
damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés

Leni Riefenstahl

àngel d'acer
que dalla
amb l'estètica
perfecte
cossos febles
que l'aparten
de la genètica pura
cobejada per assassins
disfressats d'estadistes