deixatar

I

deixatar la cridòria en la serenor

deixatar el jo en el nosaltres
ser projecte no cofoisme
ser esperança no dolor

estimbar l'enyor pel pedregar

II

ser real

tangible

senzill
fugir de màgies i supersticions
apostatar les religions dels semidéus

III

si no som diàleg serem imposició

i ni ens voldrem ni ens voldran

si no som mestissos no serem
deixeu la puresa
per als que es creuen purs

deixeu que els perfectes

es neguin en el fangar de blancs o negres

escriure

que si m'agrada escriure

i descriure colors
i proscriure pors

i inscriure silencis

i escriure-te'ls amb tinta d'argent sobre papir etern

novel·la

i aquell ésser tòxic l'empetití

li va malmetre el passat

li amargà el present

i li segrestà el futur

no! 

el futur no

festa

aquí

amb tu

fent de la monotonia

la serena festa de cada dia

dolor

és tant dolor
que escup totes les felicitats viscudes

guerra

tots ells van deixar la vida
en aquell immens camp de seqüeles
l'espetec del llamp va enlluernar l'horitzó
la línia del cel eren cares de por i cendres

la sang corria pels recs
fent malbé els sembrats

els estels reposaven convulsos
precipitant-se en el forat negre
enfilats en filera de mort
i sabien que faltava tota una guerra per col·lapsar
ni dins ni fora quedava vida

mirant-s'ho
els senyors van deixar la taula
per anar a fer un cafè

ressuscitar-te

aplegar les molècules que et feien

refer-te

en tota la meravellosa imperfecció
que eres

tornar-te a viure
ni que sigui el darrer segon de la meva vida
que deixo sencera com a penyora