deixa'm una nit sencera

deixa'm una nit sencera d'agre solitud 
i que el dol s'escoli entre els records
que només l'ànima enlairada de futur
desprengui la saba nova
arreli i el sòl l'adobi
i les flors olorin colors vius
insectes enganyats i tips
ompliran de fruits l'ànima nova

poques coses són més vives
que renéixer en tots els sentits
ser part de l'infinit que ens té
una altra vegada més

a poc a poc m'acomiado dels records
amb el més salvatge dels oblits

deixa'm la nit sola de tu
i que demà et trobi en amor tendra

a cent quilòmetres

et sé 
a cent quilòmetres
a set amors
a tres vides

llunyania crua
enyor que et plora
intens i efímer com un llamp

res de nou sota el cel
la tempesta jeu
la lluna desendreçada
estrena la nit jove
i tu i jo tremolem refredats
diferents nits sense recer

a cent quilòmetres
a set amors
i a tres vides de distància

m'agrades

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
saber que em segueixes de reüll quan faig
cercar-te la mirada fins a coincidir-la
fingir que t'atenc malalties impostades
ajuntar-nos i viure'ns els defectes mutus

et ploro en aquelles nits de solitud
de record bellugadís per llit sense son
cobejant petons robats i carícies furtives
ploro la por d'oblidar-te
el malson de pensar que tot fou somni

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
i si somni fos que em duri com el turment

sóc d'un poble lliure

viure només
per seguir l'estela àgil
llevant mites i absurds a banda
despullar religions i filosofies 
què només ens ha sabut prohibir
l'arrel és per als arbres
nosaltres som d'aire
i en aquest tros d'història
que ens fa de vent
la terra només per fer peu
per fer fort el salt de llibertat

sóc d'un poble lliure

que del miracle en fa rutina

era un temps

I

abans hi era
i era el temps
de llepada forta de felí

ara l'angoixa esquinça les nits soles
i la pateixo impotent 
amarat de suor freda

aquell panteix que delatava plaers
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals

II

només per l'acidesa del teu sexe
recordo silencis d'esperança

ara el so de l'alè espanta els somnis

III

no t'enganyis estimar s'estima
amb mans pits i llengua
és així des que som biologia

IV

potser estimar
només és excusa de sexe
i parany de reproducció

Muriel

matí

avui és un dia de llàgrima tendra
som-hi i amb força
som d'una terra
que dels miracles em fa rutina

nit

a la fredor de la nit
dins la llar balba
l'esca encén el fogó
i l'escalf ens abraça
l'esca s'apaga
però el foc queda viu
i ens viu de certesa
ens ofrena el confort
i més enllà l'esperança
de despertar lliures
en demà de fronteres
noves i netes

et devem una terra lliure

que només sigui nostra

de paper

de paper ser
de tinta viure't
omplir quaderns
de colors solans i obacs
i en distància
llegir-te i aprendre't
clarejar els trossos de dubte
corregir tots els errors
ser-te immaculat
enamorar-te
per ser el millor escrit
del millor poeta
de la llengua més bonica
per ser-te un jo
que no defugis mai més