onada

i veig l'onada

com un comportament de l'aigua
que arbora per sobre l'horitzontalitat
i solidària entre iguals
es prenen les mans des de la filada
i s'exciten en un bri de llibertat
quan baixa l'aigua tot queda on era
i la bromera es desfà de pressa
res no canvia però tot hi ha estat

és l'onada el crit de llibertat contra rutines?
és onada per mirar més enllà de l'horitzó pla?
miro de nedar per les cretes de les ones
perquè viure sense llibertat

no té ni gràcia ni vida

número 2

ella és la número dos

n'és conscient i s'hi resigna
és la que mai no va
als actes oficials
la que la família sap
però ningú no pregunta
les que sempre rep
les trucades d'amagat
amb els t'enyoro usats
els eterns de seguida
que pugui m'escapo
la que no té agenda
sempre i a tothora
està disposada per a ell
té l'apartament correcte
en un barri correcte
on la gent hi dorm
i ni pregunta ni saluda
és el cau de culpa
que no de pecat
perquè no s'estan
per morals atàviques

la número u ho sospita
el seu home fa temps
que no li roba petons
que no l'amanyaga
d'amagat en cap racó
que no pregunta vestits
ni cabells endreçats
que cada dia hi és menys
i quan hi és hi és poc
la número u ho sap 

només es pregunta
fins quan aguantarà

les mirades badoques
les fugides a destemps
les respostes absurdes
ja han deixat de ser indicis
són proves granítiques

ell a l'apartament correcte
ha vingut fora d'hora i tens
no com per mal dia de feina
ni discussió amb dona o fills

hi ha alguna cosa més

la número dos pregunta
però ell defuig respostes
tampoc la toca ni la busca
resta absent i desorientat
la número dos ho percep

li deixa distància i temps

però acaba insistint-li

la teva dona ho sap
li pregunta integra

ell li acaba responent

sense cap més evasiva

m'ha fet fora de casa

passen dies junts
que no pas bons
ell s'ha mig instal·lat
a l'apartament correcte
però res no és com era
la passió d'abans
va fugir per la finestra
no triguen les excuses
les distàncies creixen
i la números dos
viu tan sola com abans
un dia ell li explica
que ha trobat un pis
que s'hi instal·larà aviat
la número dos sap
que l'exclusivitat
no se li ha promès
i el miratge de ser
número u s'esvaeix 

tornen a viure separats
amb el ritme d'abans
de fugides i excuses

de trucades a destemps

com les de sempre 

la número dos sospita

sense importar saber
les proves que siguin

confirmen la número u bis

la numero dos no és u
es fa forta i pregunta

ell s'hi nega vehement
i li culpa desconfiança

menteix tots els possibles
però ara ja no és creïble
amb ràbia i tard 

la número dos entén

que sempre és número dos

hi hagi o no número u

a l'horitzó de ciutat se sent
una sirena apropant-se
a l'apartament correcte
la cambra és fosca
la número dos mira absent
amb la cara desencaixada

i alguna llàgrima solta

resta asseguda on sempre
amb una pistola a la mà
que encara fumeja
el cos d'ell empastifa
la catifa de sang roja
que li brolla des d'un pit
on no hi havia cor

lliçó

t'ho posaré fàcil

el sol fet que creguis
que una cosa existeix no fa que existeixi
i aquesta
que és una veritat granítica
serveix per als deliris
les supersticions i les religions
ni tu ni ningú
no pot demostrar

que la teva dissociació sigui real
demostrar-ho és tan difícil com inútil

urbanitat

darrerament he pres el costum

de rebre les visites
amb un llibre mig obert a la mà esquerra
i les ulleres de llegir penjades del nas
mentre els estiro la mà dreta per saludar
amb la màxima fermesa de què sóc capaç
em disculpo per la culta fanfarronada
amb la traginada excusa
del no sé què que estic buscant
i acabo preguntant a la visita
si en té cap notícia de l'objecte
sense esperar la seva resposta
de ben segur que astorada i negativa
tanco el llibre amb decisió
recullo les ulleres de llegir
per evitar que caiguin
els espeto un "tant se val"
els faig entrar menjador endins
els agraeixo la visita
i els pregunto les cortesies comunes

ramell de remei

remeiera de remeis
conjugo la cura en femení
ramellera de ramells
omplo el gerro gran per lluir
remeiera de ramells
tria les flors per fer-me guarir
ramellera de remeis
fes la bruixeria ara i aquí

mentre em deixo seduir
de baix el poble badoc
puja armat per destruir

alzheimer

en el curs de la lectura

s'esborraven les paraules llegides

era com escriure-les
amb ploma antiga
i tinta xinesa
sobre el corrent del riu
camí de desguàs
amb l'esperança
que el mar les recollís
les reconstruís
però era tan efímer
com l'olor de sàndal
de les setmanes santes dels setanta

ella n'era la lectora
seva era la mà que escrivia
memòria i oblit eren seves
com seves eren
l'angoixa i la impotència

elements

quan et vaig creure terra

vaig recórrer tots els paisatges

de tots els mons possibles
escodrinyant els trossos presos
per trobar algun bri de tu
i no
no eres terra

quan et vaig creure d'aigua
vaig nedar tots els oceans i mars
tots els rius i llacs
vaig beure de totes les aigües

potables i salobres
per cercar algun vestigi de tu
i no
no eres aigua

quan et vaig creure aire
vaig volar pels amples cels 
tastant totes les seves molècules
per destriar alguna de les teves
i no
no eres aire

quan et vaig creure foc
em vaig fer encenall lleuger

sense brasa i poca cendra
per fondre tota la meva energia en tu
i no
ara sé que no eres foc
però ara soc jo qui no hi és

faig curt

a vegades faig curt de paraules
sovint em desoriento entre les idees
i quedo incoherent en les vivències

llavors
prenc el silenci com a alternativa
o m'oblido de callar i esdevinc caos on soc
i la vida se m'esvaeix com alenada pel vent

perquè
els sinònims s'amaguen en diccionaris fèrrics
les idees naveguen incertes i dubtoses
entre filosofies místiques i mistificades
amb l'edat em creix la por
i només ser viure en el confort

Arenys

restaurant a tocar de mar
amb un cert luxe de menja
de preu lleial i sense ostentació
tot son plats de peix fresc
l'ambient amable i servei cordial
a mig dinar una dona africana
saluda els cambrers
i ofereix per les taules
un mostrari de polseres
i collarets de granadura
els clients ens la mirem
amb més cordialitat que interès
el volt acaba en desastre comercial
a la meva esquerra on tinc el mar
la xicota xerra amb un cambrer
amb posat distès i familiar
no en sé escoltar la conversa
tampoc hi paro gaire esment
no és de bona educació
ni escoltar conversa dels altres
ni menystenir la pròpia

en acabat de dinar m'assec
en una taula buida de fora
per fer la cigarreta prohibida dins
quedo al marge d'on comensals purs
s'estalvien la intempèrie de gener

més enllà del perímetre del restaurant
la dona africana escura un plat
que una paret no em deixa veure el dins
imagino que deu ser producte
de la conversa amb el cambrer
mentre aleno la meva metzina
des de l'esquerra mirant nord
ve un senyor barbut i deixat
carreteja llibres i me'ls ofereix
al preu de dos euros el més car
no me'ls miro i no compro
tampoc no hi posa insistència
passa darrera meu vorejant el perímetre
i saluda la dona africana que encara menja
ella li pregunta si en vol del seu dinar
ell somriu i li fa un no agraït
i segueix lleuger el seu trajecte
camí del sud direcció Caldetes

el sol segueix amagat entre núvols
que amenaçaven pluja no fa gaire
l'ambient és fred però no fa aire
i jo rebo una lliçó de solidaritat
que dies després encara em commou

endevinalla

amb cognom de color de revolució

i nom de la muntanya màgica
que ens asserena des del cor del país

vas néixer estàndard
però cap lluita se't va fer petita
i la que et va vèncer
se't va endur la vida
en una maleïda prematuritat

tan innecessària com absurda

no crec en la vida eterna

només en la petita pròrroga
que et dona el nostre record
el nostre teu merescut record 

Raval

vaig traginar per aquell Raval

dels vuitanta del segle passat

la murada de pedra ja no hi era

però de murs no en faltaven

era l'eterna frontera enquistada

entre molls del port sense mar

i plana urbanitzada cap a muntanyes

entre llei dels rics i crims del marge

entre moral de purs i pecats del món

la llum hi era escassa de neons rancis

i fanals apartats que tremolaven

quan els seus per fi veien el sol

era tan zenital que tot els ho cremava

s'hi vivia amb por de viure

i s'hi moria amb de sobreviure

vaig traginar per aquell Raval

dels vuitanta del segle passat

barreja de plaers i misèries
de pudors podrides i poders febles

els no pocs diners que hi havia

fugien a revolades de mans trencades

fou aquell moment de Sodoma

en què SIDA i sobredosis
condemnaven a mort els pecadors
semblava el retorn de l'atàvica inquisició

de la rància Espanya de contrareformes

tot era ple de xerraires i moralistes

a la cerca de missions properes

beneïen mals i malalts sens ànima

amb més penitència que cura

amb més fe i missa que recurs

mentre el seu deu antic i miop

seguia fent els genocidis indiscriminats 

que cremaven agressors i víctimes

en el mateix foc indestriable

vaig traginar per aquell Raval

dels vuitanta del segle passat

quan la Venèria amb majúscula

va col·lapsar aquell món de poques puntades
on hi havia addiccions destructores

que suïcidaven els addictes

i mataven les seves famílies

va arribar la SIDA 

i el col·lapse es va accelerar

la clàssica tuberculosis de sempre

que preteníem eradicar

va esdevenir oportunista

i es va escampar com un tsunami

es van descobrir càncers rars entre 

heroïnòmans de xeringues reciclades

i prostitutes amb preservatius de cartró

la SIDA també va fer estralls

entre homosexuals i promiscus 

però aquesta ja era la pandèmia d'arreu

no la nostrada manera de morir

en aquell Raval d'aquells vuitanta

vaig traginar per aquell Raval

dels vuitanta del segle passat

amb una motxilla d'inconsciència

una biologia post-adolescent 

i un magí regirat com un mitjó

tots les meves certeses i absoluts

va fugir claveguera avall

Pallarès

diuen que una vegada
Pablo Picasso digué a Diego Rivera
que ningú no pintava les cares

com Frida Kahlo

diuen

bé
jo he conegut l'Eulàlia Pallarès

potser fou Rivera qui li ho va dir a Picasso
però no crec
no va en el personatge

potser el que digué Picasso a Rivera
més o menys
seria que cap dels dos
pintava les cares com ho feia la Frida

sí
segurament era això

però he d'insistir
encara que no sigui de la triada
jo he conegut la Eulàlia Pallarès