urbanitat

darrerament he pres el costum

de rebre les visites
amb un llibre mig obert a la mà esquerra
i les ulleres de llegir penjades del nas
mentre els estiro la mà dreta per saludar
amb la màxima fermesa de què sóc capaç
em disculpo per la culta fanfarronada
amb la traginada excusa
del no sé què que estic buscant
i acabo preguntant a la visita
si en té cap notícia de l'objecte
sense esperar la seva resposta
de ben segur que astorada i negativa
tanco el llibre amb decisió
recullo les ulleres de llegir
per evitar que caiguin
els espeto un "tant se val"
els faig entrar menjador endins
els agraeixo la visita
i els pregunto les cortesies comunes