núvol

hi ha una núvol de fum

que amaga la ciutat
el tren el travessa

sense parar-hi atenció
l'únic que el pot veure i no el mira 

és el maquinista
té massa feina

de quotidianitat i automatismes
com per pensar en l'aire que respira
per no pensar no pensa 

ni l'embotit que omple 

el seu entrepà de cada dia
allà dins

a la ciutat

el verí fumat

manlleva vides i temps de vida

el maquinista sense adonar-se

intenta respirar fluix
participa de la inconsciència
de la miríada de cotxes impersonals

que entren i surten del núvol

i que no veuen cap núvol

perquè el núvol son ells