paisatges

E

el mantell de la nit
es posarà a poc a poc
apagarà el color
blau fred de la tarda

M

massa tard pel passeig
aviat serà fosca nit
dintre recer d'estufa
fora la lluna buida
prefereixo un dins 

amb plenituds en olor
de llenya cremada

A

a les llargues passejades
dels freds matins d'hivern
crec hi ets i t'estimo en l'absència
ho allargo fins que
exhaust arribo

sol arreu

S

sovint em trobo
estimant-te en l'aire fresc
d'un mati assolellat
mentre ploro
les distàncies i els temps
que ens separen

M

la primavera fa via

juny arriba
m'he quedat pal plantat i absort

veient

una immensa lluna plena de llevant

sagnant a l'horitzó