s'esborraven les paraules llegides
era com escriure-les
amb ploma antiga
i tinta xinesa
sobre el corrent del riu
camí de desguàs
amb l'esperança
que el mar les recollís
les reconstruís
però era tan efímer
com l'olor de sàndal
de les setmanes santes dels setanta
ella n'era la lectora
seva era la mà que escrivia
memòria i oblit eren seves
com seves eren
l'angoixa i la impotència
era com escriure-les
amb ploma antiga
i tinta xinesa
sobre el corrent del riu
camí de desguàs
amb l'esperança
que el mar les recollís
les reconstruís
però era tan efímer
com l'olor de sàndal
de les setmanes santes dels setanta
ella n'era la lectora
seva era la mà que escrivia
memòria i oblit eren seves
com seves eren
l'angoixa i la impotència
No hay comentarios:
Publicar un comentario