llucs

I

entenc que ets tu
perquè no sabré prescindir de tu

II

quan estic amb tu
em multiplico per infinit
i l'univers és la llar dels possibles

III

vull recuperar
totes les hores esmerçades
en aquella terra erma
que no ens ha donat fruit
només per besar-te-les
per recórrer-te sencera
entre estremiments i calfreds
m’entrellaçaré amb els teus somnis
i recosiré felicitats noves

IV

destriar-te entre el brogit
i saber-te amor

V

te la mires de reüll sense que s'adoni
admirant-la

VI

sé que som el regal que ens mereixem

VII

et veig surant un ball
sobre els blats tendres
que el vent de primavera pentina

VIII

aquí amb tu
fent de la monotonia
la serena festa de cada dia

IX

no hi ha distància més gran
que la que t'oblida

X

sempre et deuré el darrer homenatge
que no he estat prou creatiu per fer-te

XI

a vegades et penso fort
fins a fer-te corpòria
present
t'investeixo d'una eternitat propera
que la llàgrima real esvaeix.

XII

de càstig per fer poesia de dol
em queda no poder evocar
la felicitat viscuda

XIII

sense tu
les platges se m'assequen
se m'aplanen les muntanyes
els rius resten quiets sense mar
només hi ha nit en els paisatges
la foscor els desfigura

XIV

en homenatge i record teu
em comporto
com si tingués por de ser feliç
com quan érem imparables

XV

creieu-me quan us dic
que les morts prematures
dolen vides senceres

XVI

a diari em besava
com si fos l’adéu definitiu