districte financer

una vegada vaig viure

un paisatge artificial
amb edificis d'acer i vidre
prou alts com per allunyar
ombres sobre les voreres
però no prou com per amagar
les cobertes escairades

tot estava reticulat

per canals formigonats
amb aigua quieta i fonda
voreres amples
i ponts que relligaven illes

en aquelles aigües asèptiques
estranyament netes

una fotja despistada
feia de vestigi de natura

era diumenge a la tarda
l'aire era de silenci litúrgic
no hi havia res ni ningú
un escenari sense escena
un teatre sense actors

no entenia tanta construcció
esforços faraònics

d'arquitectes i enginyers

d'oficis i manobres

un exèrcit tangible fent

impersonalitats piramidals

no entenia aquella buidor
no la vaig entendre
no l'entenc ara
no cal entendre-la

segurament el dilluns

hi va tornar la sang

amb tots els pecats del món

no ho sé jo ja no hi era