Arenys

restaurant a tocar de mar
amb un cert luxe de menja
de preu lleial i sense ostentació
tot son plats de peix fresc
l'ambient amable i servei cordial
a mig dinar una dona africana
saluda els cambrers
i ofereix per les taules
un mostrari de polseres
i collarets de granadura
els clients ens la mirem
amb més cordialitat que interès
el volt acaba en desastre comercial
a la meva esquerra on tinc el mar
la xicota xerra amb un cambrer
amb posat distès i familiar
no en sé escoltar la conversa
tampoc hi paro gaire esment
no és de bona educació
ni escoltar conversa dels altres
ni menystenir la pròpia

en acabat de dinar m'assec
en una taula buida de fora
per fer la cigarreta prohibida dins
quedo al marge d'on comensals purs
s'estalvien la intempèrie de gener

més enllà del perímetre del restaurant
la dona africana escura un plat
que una paret no em deixa veure el dins
imagino que deu ser producte
de la conversa amb el cambrer
mentre aleno la meva metzina
des de l'esquerra mirant nord
ve un senyor barbut i deixat
carreteja llibres i me'ls ofereix
al preu de dos euros el més car
no me'ls miro i no compro
tampoc no hi posa insistència
passa darrera meu vorejant el perímetre
i saluda la dona africana que encara menja
ella li pregunta si en vol del seu dinar
ell somriu i li fa un no agraït
i segueix lleuger el seu trajecte
camí del sud direcció Caldetes

el sol segueix amagat entre núvols
que amenaçaven pluja no fa gaire
l'ambient és fred però no fa aire
i jo rebo una lliçó de solidaritat
que dies després encara em commou