quinze silencis

N

no sé què dir-te
m'estic al teu costat
mirant-te
sentint-te
aprenent-te
en un silenci caut
que espera un contacte tendre

E

eren incapaços de conversar
només eren dos homes

i no hi havia cap dona

que els donés els arguments.

L

l'hagueren conegut

pels seus reconeguts silencis

però no el van sentir.

T

tenia una manera de ser silenci que feria

E

era tan pobre que estava sol

les seves paraules no tenien valor

només perquè ningú no les escoltava

A

allargues el silenci fins a la crueltat

R

recordes

quan les paraules amagaven pensaments

ens els fèiem saber amb silencis expressius

Q

qualsevol dels teus silencis

escriu tota la literatura del món

E

escriure el silenci amb faltes d'ortografia

E

escric 

en una sola paraula hi caben infinits silencis

llegeixo

un silenci entre la infinitat de silencis

pregunto 

és possible escoltar un silenci

A

aquell silenci explicava més coses

de les que volia escoltar

de les que podia escoltar

F

fer-me la idea de tu

en el silenci de les lletres que et descriuen

sense alè ni olor

en la cega absència que ens condemna

C

cada silenci diu una cosa diferent

a cada silenci escolto una cosa diferent

S

segueixo caminant a les palpentes

sense tu

desorientat

d'esma

busco vestigis de vida pels racons

per enyorar-te te enyoro els silencis

L

Les campanades transiten

per horitzons endreçats

que els udols dels gossos desgavellen

D

desenganyeu-vos

potser no tenia res a dir