número 2

ella és la número dos

n'és conscient i s'hi resigna
és la que mai no va
als actes oficials
la que la família sap
però ningú no pregunta
les que sempre rep
les trucades d'amagat
amb els t'enyoro usats
els eterns de seguida
que pugui m'escapo
la que no té agenda
sempre i a tothora
està disposada per a ell
té l'apartament correcte
en un barri correcte
on la gent hi dorm
i ni pregunta ni saluda
és el cau de culpa
que no de pecat
perquè no s'estan
per morals atàviques

la número u ho sospita
el seu home fa temps
que no li roba petons
que no l'amanyaga
d'amagat en cap racó
que no pregunta vestits
ni cabells endreçats
que cada dia hi és menys
i quan hi és hi és poc
la número u ho sap 

només es pregunta
fins quan aguantarà

les mirades badoques
les fugides a destemps
les respostes absurdes
ja han deixat de ser indicis
són proves granítiques

ell a l'apartament correcte
ha vingut fora d'hora i tens
no com per mal dia de feina
ni discussió amb dona o fills

hi ha alguna cosa més

la número dos pregunta
però ell defuig respostes
tampoc la toca ni la busca
resta absent i desorientat
la número dos ho percep

li deixa distància i temps

però acaba insistint-li

la teva dona ho sap
li pregunta integra

ell li acaba responent

sense cap més evasiva

m'ha fet fora de casa

passen dies junts
que no pas bons
ell s'ha mig instal·lat
a l'apartament correcte
però res no és com era
la passió d'abans
va fugir per la finestra
no triguen les excuses
les distàncies creixen
i la números dos
viu tan sola com abans
un dia ell li explica
que ha trobat un pis
que s'hi instal·larà aviat
la número dos sap
que l'exclusivitat
no se li ha promès
i el miratge de ser
número u s'esvaeix 

tornen a viure separats
amb el ritme d'abans
de fugides i excuses

de trucades a destemps

com les de sempre 

la número dos sospita

sense que importin
les proves que siguin

confirmen la número u bis

la número dos no és u
es fa forta i pregunta

ell s'hi nega vehement
i li culpa desconfiança

menteix tots els possibles
però ara ja no és creïble
amb ràbia i tard 

la número dos entén

que sempre és número dos

hi hagi o no número u

a l'horitzó de ciutat se sent
una sirena apropant-se
a l'apartament correcte
la cambra és fosca
la número dos mira absent
amb la cara desencaixada

i alguna llàgrima solta

resta asseguda on sempre
amb una pistola a la mà
que encara fumeja
el cos d'ell empastifa
la catifa de sang roja
que li brolla des d'un pit
on no hi havia cor