jazz

el trompetista deixa la trompeta
i canta amb veu d'Armstrong
quan torna la trompeta
sona majestàtica i honesta
monarquies al marge

la contrabaix avui és ella
passa poc
segueix el ritme tan discreta
com imprescindible

em pregunto
quina mena de psicologia complexa
i necessària s'ha de tenir
per aprendre a tocar el contrabaix

la guitarra respectuosa i respectada
avui brilla menys del normal
ens té mal acostumats
no passa d'acord de transparències

el clarinet més que sonar balla

la bateria
reprimida com un nen petit
acompanya al contrabaix
i fan un passeig per la sala

el saxo refila poesia de regust tràgic
fa de cantant prodigiosa
negre i grassa
enrogallada pels esperits
amb tot el públic plorant-la

van i tornen de l'escenari
com si interpretessin un vodevil

semblen les cançons de sempre
però jo sóc cada vegada el diferent

veig el jazz com una música honesta
sense ostentació
de virtuosisme quotidià