clima

uns hiverns tous que s'escurcen

amb poques neus fetes de nata
els estius roents que mai s'acaben
ens abranden els boscos
i les cases que s'hi amaguen
tot és un punt final silent
amb un horitzó d'etern oblit
sense arqueòlegs que ens estudiïn
passarem de ser com déus a res
la bellesa d'aquell món blau
assassinat per un de suïcidi gris
quedarà en un ínfim bri de pols
invisible al sentit comú
un petit error enmig d'univers

de dimensions descomunals