impossible

et mentiria silencis si pogués dir-me teu

em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta

espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
t’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts
les pells apelfarien molses

les paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts
llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis

en no ser teu

en no ser meva
ens sabem que no som nostres

amb tu

amb tu tot hi era, tot ho tenia i res no sobrava

i la paraula parlava i el silenci escoltava

amb tu el dia arribava quan l'ahir marxava

i la son descansava i la vigília vivia

amb tu la llenya vessava el caliu de la casa

i l'aigua refrescava les suors cansades

amb tu les flors esperançaven fruits

la terra era la llar dels possibles

amb tu l'art era dia i la nit era passió

i el camí era el millor dels viatges

i s'hi va trobar bé.

i s'hi va trobar bé
tant que va voler passar-hi la nit
la hi va passar i li agradà
va pensar de passar-hi totes les nits
les hi va passar
i s'hi va trobar bé
tant que va voler de passar-hi el dia

l'hi va passar i li agradà

va pensar de passar-hi tots els dies
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les hores
i després va passar-hi els minuts
i després va passar-hi els segons
i s'hi va trobar bé
després va provar amb la història
i hi va passar el naixement
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi tots els naixements
s'ho va fer venir bé per passar-los
i s'hi va trobar bé
va pensar de passar-hi la infància
i la hi va passar
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les infàncies
totes?
sí totes i les hi va passar
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les adolescències
i després va passar-hi les joventuts
i després va passar-hi les adulteses

i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi la vellesa
li feia basarda però hi gosà i la hi passà
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les velleses
i va passar per totes les experiències del món
de tots els mons
i s'hi va trobar bé
llavors pensà de passar-hi la mort
però no s'hi va trobar preparat
ho va deixar aquí sense més

i s'hi va trobar bé

mira i quan et mira

mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
una subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens i fort i savi i segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net

sense sostre

enlluerna un fred esfereïdor
damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés

Leni Riefenstahl

àngel d'acer
que dalla
amb l'estètica
perfecte
cossos febles
que l'aparten
de la genètica pura
cobejada per assassins
disfressats d'estadistes

Amílcar

camino de pujada
carrer Amílcar amunt
a punt de girar l'avinguda de Montserrat
el soroll és semblant
al d'una persiana de cer
de qualsevol comerç
abaixada amb força
però no prou com per confondre'm
vint mestres enllà
trobo la camioneta parada
al mig de la calçada
però sense bloquejar el pas
la moto és a terra
la mare i el fill ajaguts

en la mateixa posició

que els ha deixat la caiguda
duen casc i ningú fa per treure'ls-el
de fora no es veuen ferides
només el pantaló curt del fill

ensenya una erosió al tou
cap senyal que expliqui
aquella pertorbadora quietud
mentre m'hi atanso
truco a urgències i passen l'avís
demanen que no pengi
perquè em connecten amb els metges
després d'escoltar en tots els idiomes
comunitaris i extracomunitaris
que em mantingui a l'espera
que la trucada està a punt d'atendre's
s'hi posa una dona de veu jove
que amb prou feines sento
pel soroll dels cotxes
em demana amb massa insistència
la situació dels accidentats
la mare es mou una mica
el fill sembla inconscient
faig parar quiet un home
que intentava aixecar la mare
penjo la veu jove del telèfon
a qui ni entenia ni escoltava
m'acosto al fill
just acaba d'obrir els ulls
com si s'acabés de despertar
intento dir-li alguna cosa de suport
de calma no puc
amb prou feines continc
una glopada de llàgrimes
que em salta dels ulls
se li atansa una dona
que acaba de comunicar-se
destrament amb la mare
estigues tranquil
la mare està bé
després es gira cap a la dona
li expressa la mateixa tranquil·litat
sap el que es fa
és l'heroïna del moment

en poca estona apareix
un primer cotxe de la Urbana
un minut després el segon
fan una mirada ràpida
demanen que no es toqui els ferits
ja ningú no ho feia
es comuniquen per ràdio
i després de confirmar
que l'ambulància està avisada
van al conductor de la furgoneta
que segueix en estat de xoc
li demanen els papers
els altres policies alleugereixen
un trànsit tafaner
que comença a fer embús
tres minuts després
sona una sirena diferent
la primera ambulància
de seguida a l'altre costat del carrer
la segona ambulància
amb poca estona i molta eficàcia
el personal mèdic atén els ferits
tot plegat està sota control
no han passat ni deu minuts

llavors em sento a mi mateix
incapaç d'aguantar les llàgrimes
amb gran esforç
informo al policia
que no he vist l'accident
només he escoltat el soroll
metàl·lic de la caiguda
de pujada pel carrer Amílcar
i que al tombar ho he vist tot
que havia trucat a urgències
em permet que marxi
si no ho he vist res
no puc ajudar ningú

pujo camí amunt
on l'alçada de l'avinguda
deixa veure la plana de la Ciutat
encara hi ha la frescor del dia nou
al fons el mar hi brilla
per un sol que fa estona que ha sortit
la seva llum clara m'il·lumina la cara
que no dissimula un plor que ara sí
surt a raig per descobrir-me la tristor
que encara em corca l'ànima

11 de juny de 2012